Sortida al mar

Tots els Estats llatinoamericans volien tenir casa, cotxe i piscina (és a dir: República, esclaus i sortida al mar). Els ideòlegs i arquitectes d'aquests nous projectes, membres de les elits i oligarquies regionals criolles, iniciaran una cursa per assolir la independència (1810 – 1825) i s'afanyaran a alçar els nous Estats i a inventar-se noves banderes, himnes, sentiments i fronteres. Es substituirà i s'esborrarà la vella terminologia imperial que parlava del Rio de la Plata, de Nueva España, de la Banda Oriental, del Alto Perú, de Nueva Granada, de la Presidencia de Quito,... i, per contra, a les escoles, cafès i tertúlies, es parlarà d'Argentina, Mèxic, Uruguai, Bolívia, Colòmbia, Equador,...

Però els nous Estats no tenien clar quin era el seu territori, fins on podien espoliar i explotar en nom seu. S'iniciarà un seguit de disputes per terres de les fronteres que, sovint, acabaran amb guerres. Les fronteres no estaven delimitades amb exactitud. Ningú sabia on començava i on acabava el territori de l'Imperi espanyol a les Índies. En aquestes disputes hi hauran dos Estats que perdran la seva sortida al mar, és a dir, el pal de paller, la base i fonament, de l'estructura comercial capitalista fins a l'expansió i consolidació del ferrocarril.

La prematura República de Paraguai, que ja al 1811 s'independitza de l'Imperi, perdrà la seva sortida al mar durant la Guerra de la Triple Aliança (1865 – 1870). Brasil s'annexionarà aquest territori. Durant aquests cinc anys de guerra morirà (mínim) el 50% de la població de Paraguai i, especial i significativament, homes. Així doncs, acabada la guerra, quedarà 1 home per cada 10 dones. El Cor d'Amèrica, doncs, quedarà sense sortida al mar i es veurà inmerç en una greu crisi demogràfica.

Bolívia, per la seva banda, s'implicarà en la Guerra del Pacífic (1879 – 1883) que, juntament amb Perú, la portarà a enfrontar-se contra Xile. La victòria de Xile no afectarà gaire al Perú, però si a Bolívia. Des d'aquell moment Bolívia i Paraguai queden per sempre més com els únics Estats sense sortida al mar.

Però, actualment, Bolívia té i manté el Ministeri de Marina. No té flota, no té ports, no té marina. Però no el suprimeix ja que seria el reconeixament simbòlic de la sobirania xilena.

Fa poc més de trenta anys, al 1980, Xile i Argentina quasi inicien una guerra per unes illes que teòricament havien format part de l'Imperi Espanyol a les Índies, però que mai s'havien colonitzat.